Quina merda la ciutat Però també em fa pal el camp Enlloc veig als meus amics I no estem confinats És que no m'han convidat Perquè no m'agrada anar vestit Com ells quan van de festa Deixa-ho estar! x2 Tiraré les claus al riu I viatjaré pel mar com un nòmada Pujaré els cims més alts Per baixar-los i poder dir que ho he explicat I ara que es fa tarda Baixo de l'andana, direcció Canet de Mar Travessem Arenys Recordo moments, que són llunyans Tu i jo ens vam conèixer on érem estranys Era casualitat, on la cala i la costa s'unia Al regust de sal, sota una roca buscant ombra d'amagat I jugàvem amb l'aigua Fèiem castells de sorra I tombàvem els monarques I cantàvem cançons d'Oques Rèiem en cantonades Ara tot ha canviat... Som inconformistes Potser una mica escèptics Però ens és igual Volem deixar-nos portar... Quina merda la ciutat Però també em fa pal el camp Enlloc veig als meus amics I no estem confinats És que no m'han convidat Perquè no m'agrada anar vestit Com ells quan van de festa Deixa-ho estar! x2 La caleta perduda de l'Escala Les nostres abraçades quan voltàvem Perduts per la tarda Em vas trucar per anar a una festa D'un pis que no trobaves I amb gent que no coneixíem I que bé ens ho passàvem Ara ens distanciem per raons Fora de les nostres mans I les opcions disminueixen A mesura que tanquen panys I volem volar... Com al 2012 sense saber cantar Com La iaia, faig una Declaració de principis Dalt del precipici tot es fa més bonic No tinc la veu de girl in red, ni el somriure de la Billie Però vull que formis part del meu món idíl·lic Cançons de 2pac i de Biggie Cassetes a la paret perquè piratejo Spotify Pòsters de Bob Marley i Kaiz I les teves calçes sobre meu ai ai ai ai! Jo només vull veure els meus amics Marxar-nos ben lluny, fora del país I ser perseguits Pels nostres dubtes del que fem aquí x2 Ens falta rock'n'roll i uns riures Fotre'ns de la poli i les pintes Mirar en perspectiva (que tampoc és tant dura aquesta vida) Quina merda la ciutat Però també em fa pal el camp Enlloc veig als meus amics I no estem confinats És que no m'han convidat Perquè no m'agrada anar vestit Com ells quan van de festa Deixa-ho estar! x2

t'acostes i tot el mal que m'han fet no m'importa si saps que tu i jo ja fem història i em cantes a l'orella a deshores "vull ser part d'aquí" Sé que tu vols estar amb mi, clar que si És brutal com ho fem tot tant easy El color blanc et queda fabulós Vine amb mi que tocarem el dos els dos, clar que sí, vull sortir, lluny d'aquí, anar a Turi, casar-nos al jardí, el destí ho ha escollit Abraçar-nos al llit, enfonsar-me als teus pits, trencarem tots els crits t'acostes i tot el mal que m'han fet no m'importa si saps que tu i jo ja fem història i em cantes a l'orella a deshores "vull ser part d'aquí" el buit que porto dins no s'omple fins que no et giris el dia que no em miris no ho podré repetir complicantme la vida si em deixés complicar-me no cal que em diguis que no i fico la pota quan no toca pro quan et noto el dolor sevapora temptejo el teu terreny a cegues i em fa cosa perdonant el dia que vulguis tornar de caure on no em pots curar t'acostes i tot el mal que m'han fet no m'importa si saps que tu i jo ja fem història i em cantes a l'orella a deshores "vull ser part d'aquí"

I et parlo fins les tantes no sé com m'aguantes podries haver-me penjat la trucada però no ho vas fer i ara el meu món està del revés i jo no t'esperava jo no m'esperava que algú pogués fer-me tant bé tot i no estar bé tot i no sempre jo fer-me bé tinc masses tasques que intento complir em falten les hores per poder subsistir pero em beses a la galta i m'has convertit i tot el meu estres es converteix en un himne no sé relacionar-me, m'estampo sobre el marbre mempano i no trobo les paraules en qualsevol moment, perdo els papers, intento equilibrar-me I et parlo fins les tantes no sé com m'aguantes podries haver-me penjat la trucada però no ho vas fer i ara el meu món està del revés i jo no t'esperava jo no m'esperava que algú pogués fer-me tant bé tot i no estar bé tot i no sempre jo fer-me bé perque no entro al local amb bambes, no porto la roba que tu em robaves tampoc t'he tornat les arrecades i quina mandra pillar un tren si the de donar foc no em piquis el flamissell que prou tinc per preferir prefereixis els meus llavis m'he emocionat al veurens fins avis i m'he convertit en cendra al cendrer (no ho vol ni ell)

Recordo contes de pirates Que acabaven a la deriva… Recordo somiar En un món de fades On tu no marxaves I tornaves al pis… Però hi ha dies que estic baix Que no puc tirar endavant I no hi ets al meu costat… I és quan em sento abatut Derrotat pels meus ensurts I la boira em cega les mans… Que serà de mi, que serà de mi Que t’he trobat a mig camí I no vull ni trobo la sortida… Que serà de mi, que serà de mi Quan se’ns en talli el nostre fil I quedi enrere el somiat destí I és que he pensat en robar-li un ball Que pugui acabar en un petó I una llàgrima… I és que he cantat tantes balades I mai, m’he sentit com ara Tant aprop de casa… El dol no es fa tant dur Si tens amb qui estimar I potser no ens volem Però ens hem perdonat… Que s’ompli de vida Pel que hem sacrificat I he capgirat Total ja estic fart… Donant tombs a les fosques Buscant un raig de llum I només veig sortida en els semàfors Metàfores Que em perden al cim I tu no compleixes i no em va servir… Que serà de mi, que serà de mi Que t’he trobat a mig camí I no vull ni trobo la sortida… Que serà de mi, que serà de mi Quan se’ns en talli el nostre fil I quedi enrere el somiat destí Que serà de mi x6 Quan vulguis ens enviem postals